Aquest any el Premi Crexells ha sigut per la novel·la "Una història és una pedra llançada al riu" de Mònica Batet.

Estic llegint Un pensament de sal, un pessic de pebre. És un recull dels darrers articles publicats per la Montserrat Roig, abans de morir de càncer de mama a l'edat de quaranta-cinc anys. La Montserrat Roig era filla d'en Tomàs Roig i Llop del qual vaig comentar els llibres de memòries. Aquests articles dels anys 1990 i 1991, tracten tots els temes d'aquell moment amb honestedat, clarividència i una certa ironia. És molt agradable de llegir.

Aquest és un llibre autobiogràfic de Joan-Daniel Bezsonoff un autor de Perpinyà que escriu en català. M'ha fet companyia durant unes setmanes, ara el torno a la biblioteca de l'Ateneu

Aquest és un llibre pels bojos pel piano com jo. In my opinions, music began with the voice, which expressed emotional sounds of pleasure and love and fear and rage.

Pàgina 544

Crec que la música va començar amb la veu, que expressava emocions de plaer, amor, por o ràbia.

He acabat de llegir la novel·la 'El cor de les tenebres' de Joseph Conrad. M'ha impressionat el contrast entre dos mons: El món civilitzat britànic i el salvatge de les ribes del riu Congo. Està escrit a començaments del segle XX i ara, cent anys més tard,  probablement aquests llocs ja no són tant salvatges i l'Imperi Britànic ja no existeix.

Aquest any el Premi Crexells ha sigut per Àlvar Valls per la seva novel·la Entre l’infern i la glòria, una novel·la biogràfica de Mossèn Cinto Verdaguer.

He acabat de llegir aquest llibre. El vaig comprar per Sant Jordi en una parada del Llibre Solidari, al carrer Provença prop d'Urgell.

És una novel·la una mica autobiogràfica. L’autora era filla d’uns funcionaris francesos a Indoxina. El pare va morir i la mare es va arruïnar. La protagonista explica la seva relació amb el seu amant, un xinès molt ric que la venia a buscar al pensionat, a Saigon, on ella estava. Ella tenia 15 anys!

He anat a la fira del llibre en català i he comprat dos llibres. Un és el testimoni dels fills dels presoners polítics catalans.

L'altre, Crui, és el que va guanyar el Premi Crexells l'any passat i que he trobat molt ben editat.

Estic llegint una novel·la de Marcel Proust: La fugitive.

Descriu les seves sensacions quan publica un article a Le Figaro: "Vous avez écrit un article dans Le Figaro? me dit la duchesse, faisant effort pour parler d'une chose qui ne l’intéressait pas."

A Venècia es troba sol quan la seva mare marxa. Es fa servir un refresc davant del Canal, mirant la posta del sol, i hi ha un músic que canta Sole Mio.

Chaque note que lançait la voix du chanteur avec une force et une ostentation presque musculaires venait me frapper en plain cœur. Quand la phrase était consommée en bas et que le morceau semblé fini, le chanteur n'en avait pas assez et reprenait en haut, comme si il avait besoin de proclamer, une fois de plus, ma solitude et mon désespoir.

Encara ara m'agrada, quan vaig a l'Ateneu, agafar el Figaro del dia i llegir-lo.

Aquest any el Premi Crexells es renova. L'Ateneu Barcelonès ha publicat unes bases

noves. Els participants hauran d'emplenar un formulari.

El jurat el formaran Rafael Argullol, Valèria Gaillard, Lluïsa Julià, Miquel de Palol, Xavier Pla, Carme Riera i Enric Sòria.