L'estat espanyol vol empresonar la professora Clara Ponsatí perquè era consellera d'educació el dia del referèndum d'autodeterminació el dia 1 d'octubre de 2017.
Com cada any he anat a la manifestació de l'onze de setembre. Al matí plovia però a la tarda ha fet un dia esplèndid.
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
Konstantinos P. Kavafis
versió catalana per Carles Riba
Ahir a l'Ateneu Barcelonès, es va donar el Premi Crexells a la novel·la Sobre la terra impura de Melcior Comes
A la foto es veu el premiat al costat del president de la Generalitat Quim Torra.
En aquest vídeo el parlament del president Torra.
El dissabte 11 de maig de 2019, vam fer un dinar els companys de l'Hospital de Sant Pau que ara estem quasi tots jubilats.
Jo vaig tocar el primer temps de la sonata KV 333 de Mozart.
I el vals de Chopin opus 70 número 2.
Ahir vaig anar al Liceu a veure La Gioconda. És una òpera molt llarga però no es va fer gens pesada.
Stefano La Colla va cantar l'ària "Cielo e Mare" de forma memorable. Aquest vídeo és del mateix tenor a Brussel·les.
Youtube ja no permet accedir al video anterior. Aquest és de Luciano Pavarotti.
L'entrevista de Tim Sebastian al Ministre d'exteriors Borrell publicada el dia 28 de març de 2019 ha fet molt soroll. Val la pena veure-la.
Declarats culpables 7 sicaris per l'assassinat de Berta Cáceres.
Dilluns, 19 de juliol de 2021. VilaWeb publica un article sobre aquest assassinat molt interessant. També fa referència a un llibre amb molta informació, de la periodista Nina Lakhani: "¿Quién mató a Berta Cáceres?".
He anat a la fira del llibre en català i he comprat dos llibres. Un és el testimoni dels fills dels presoners polítics catalans.
L'altre, Crui, és el que va guanyar el Premi Crexells l'any passat i que he trobat molt ben editat. 
Estic llegint una novel·la de Marcel Proust: La fugitive. 
Descriu les seves sensacions quan publica un article a Le Figaro: "Vous avez écrit un article dans Le Figaro? me dit la duchesse, faisant effort pour parler d'une chose qui ne l’intéressait pas."
A Venècia es troba sol quan la seva mare marxa. Es fa servir un refresc davant del Canal, mirant la posta del sol, i hi ha un músic que canta Sole Mio.
Chaque note que lançait la voix du chanteur avec une force et une ostentation presque musculaires venait me frapper en plain cœur. Quand la phrase était consommée en bas et que le morceau semblé fini, le chanteur n'en avait pas assez et reprenait en haut, comme si il avait besoin de proclamer, une fois de plus, ma solitude et mon désespoir.
Encara ara m'agrada, quan vaig a l'Ateneu, agafar el Figaro del dia i llegir-lo.