La pandèmia ha dificultat l'organització del premi Crexells d'aquest any. El 15 de juliol, a la sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès, s'ha fet entrega del premia a Toni Sala per la seva novel·la "Persecució".
Toni Sala, Mariàngela Vilallonga i Jordi Casassas.
Els catalans a Espanya ho tenim difícil. El tribunal suprem, la fiscalia, la guàrdia civil etc no ens poden veure. Per això és molt important tenir representants nostres a Europa.
El president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont és un exemple. És eurodiputat i ens representa i és una certa defensa contra la tirania del regne d'Espanya.
Espanya ja ha demanat un suplicatori per inhabilitar-lo però esperem que el europeus defensin la democràcia.
Intervenció del president de Catalunya a l'exili molt honorable senyor Carles Puidemont a la presentació de la presidència alemanya, el dia 8 de juliol del 2020.
Un altre motiu per tenir un representant català a Europa és evitar l'abús que fan els poderosos espanyols de les ajudes de la Comunitat Europea. La majoria dels subsidis europeus van a parar a grans terratinents ben connectats amb els poderosos.
Properament el nostre president serà inhabilitat i haurà de deixar el càrrec per haver posat aquesta pancarta al balcó de la generalitat.
Si volem que el nostre president tingui alguna autoritat s'hauria de fer una llei que el protegeixi de l'abús de poder d'alguns jutges.
Un any després del final del judici, els independentistes segueixen a la presó. El discurs que va fer Jordi Cuixart em va impressionar.
Avui fa 75 anys que va acabar la guerra d'Europa. A Espanya però vam seguir sota la dictadura franquista.
Ho celebraré complint les recomanacions de la OMS, sol a casa. Recordant els versos de Carles Riba que va ser una mica com el meu avi. I agraint la feina dels companys metges etc. que lluiten contra el Coronavirus.
Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany,
i la seva pau no es mudava;
i qui d’uns ulls d’amor sotjant la gorga brava
no hi ha vist terrejar l’engany.
I qui els seus dies l’un per la vàlua de l’altre
estima, com les parts iguals
d’un tresor mesurat; i qui no va a l’encalç
del record que fuig per un altre.
Feliç és qui no mira enrera, on el passat,
insaciable que és, ens lleva
fins l’esperança, casta penyora de la treva
que la Mort havia atorgat.
Qui tampoc endavant el seu desig no mena:
que deixa els rems i, ajagut
dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,
s’abandona a una aigua serena.
Carles Riba
El Dr Christian Chenay, de 98 anys, és una mica més vell i amb més bona salut. El meu respecte i admiració!
Per culpa de la pandèmia s'ha de fer cua abans d'entrar al supermercat. Algú que ha fet cua abans que jo ha tingut la inspiració d'escriure un sonet.
Degut a la pandèmia del coronavirus estem tots confinats a casa. Us convido a escoltar la sonata de Mozart KV 333 com si estiguéssiu a casa meva.
Primer temps. Allegro.
Segon temps. Andante cantabile.
I tercer temps. Allegretto grazioso.
Hi ha una altra entrada sobre aquest pintor.
Els primers cinc anys de la meva vida van ser a Buenos Aires. El meu pare violinista tenia alguns deixebles que venien a casa, També vam tenir a dispesa un pintor. Era en Francesc Domingo. Em va fer aquest dibuix quan jo tenia un any.
Avui Eva Vàzquez Ramio publica al diari El Punt Avui un article sobre ell.
Endreçant fotos antigues he trobat aquesta.
El dia 13 de desembre del 1957, dia de santa Llúcia, vaig tenir un atac d'apendicitis. Tenia 7 anys. Em van operar a la clínica Corachan.
La foto és del dia de Nadal següent. El meu avi, Joan Crexells i Vallhonrat, havia mort el dia de santa Llúcia de l'any 1926.
A la foto: Jo, Joan Turull Crexells, la meva germana Glòria, la meva mare Eugènia Crexells Piza, i el meu germà Alexandre.