Ho celebraré complint les recomanacions de la OMS, sol a casa. Recordant els versos de Carles Riba que va ser una mica com  el meu avi. I agraint la feina dels companys metges etc. que lluiten contra el Coronavirus.

Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany,
i la seva pau no es mudava;
i qui d’uns ulls d’amor sotjant la gorga brava
no hi ha vist terrejar l’engany.
I qui els seus dies l’un per la vàlua de l’altre
estima, com les parts iguals
d’un tresor mesurat; i qui no va a l’encalç
del record que fuig per un altre.
Feliç és qui no mira enrera, on el passat,
insaciable que és, ens lleva
fins l’esperança, casta penyora de la treva
que la Mort havia atorgat.
Qui tampoc endavant el seu desig no mena:
que deixa els rems i, ajagut
dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,
s’abandona a una aigua serena. 
Carles Riba

El Dr Christian Chenay, de 98 anys, és una mica més vell i amb més bona salut. El meu respecte i admiració!